Així doncs, de l'emoció, várem arribar mitja hora abans de l'estipulat a les caves Codorniu, on ens van otorgar la pulsera vermella i ens va rebre molt amablement la sr. Indasec.
Varem fer una tranquila i relaxant passejada en tren per les entranyes de les caves i vam degustar un bon Gran Plus Ultra.
Al sortir de la mansió de Nissaga amb uns coneixements i unes copes de més, com uns coets vam dirigir-nos a les Caves Vallformosa per xulejar de la nostra sabiesa davant del guia més ben parit del món: Marko Moritz!
A mi, el que més se 'm va quedar és saber com morien els nens del Penedès en époques de la fil·loxera...
Per treure'ns el mal tràngol, vam anar a menjar-nos als nostres compatriotes conills a La Casa del Conill...on si no?
3 comentaris:
...per si a algú li pica la curiositat crec que morien degut al gas carbònic (o una cosa així) acumulat al fons de les cubes on fermentava el vi. Enviaven els nens a netejar-les perquè eren els únics que hi cabien pel forat tan menut que hi havia. Actualment fan servir ancians diminuts que si es moren no fan tanta pena i reben subvenció de l'estat (en concepte de pensions que s'estalvien, ja sabeu).
Per cert, la Casa del Conill no és res tipo Saratoga ni Riviera però també si menja bé.
podríem portar la mimi's perquè fés demostracions als turistes de com es netejaven les tines...
Doncs jo només me'n recordo de com es fa per treure els sediments del vi de les ampolles i que el cava passat fa olor de suro. I de com de fort és el marc de cava!
Publica un comentari a l'entrada