Així doncs, de l'emoció, várem arribar mitja hora abans de l'estipulat a les caves Codorniu, on ens van otorgar la pulsera vermella i ens va rebre molt amablement la sr. Indasec.
Varem fer una tranquila i relaxant passejada en tren per les entranyes de les caves i vam degustar un bon Gran Plus Ultra.
Al sortir de la mansió de Nissaga amb uns coneixements i unes copes de més, com uns coets vam dirigir-nos a les Caves Vallformosa per xulejar de la nostra sabiesa davant del guia més ben parit del món: Marko Moritz!
A mi, el que més se 'm va quedar és saber com morien els nens del Penedès en époques de la fil·loxera...
Per treure'ns el mal tràngol, vam anar a menjar-nos als nostres compatriotes conills a La Casa del Conill...on si no?
