La Puríssima a Benavarri!

Aquest pont ens Muffis hem anat a casa l'Elena a Benavarri.

Com era d'esperar hem anat a menjar xocolata Brescó i nata a Bodegas de Arnés, altrament conegut com "La Casa Azul"...boníssssssssimmmmmm

Per rebaixar una mica el menjar vàrem aprofitar l'ocasió per fer una visita al Montsec.

Excursió als Clots de Sant Julià

Avui hem anat a estirar les cames per l'Empordà i hem anat a un indret no massa conegut: Els Clots de Sant Julia, prop de Canapost. Un bosc petit però curiós.

Sort que duiem el Titu que ens guiava pel bon camí!!

Aniversari Josep i Edu

Aquest dissabte el Josep i l'Edu han estat víctimes dels seus amics i han caigut de 4 potes a la festa sorpresa que els hi vàrem preparar a la Societat.

La cosa va començar força tranquila, però poc a poc els cubates vàren començar a fer efecte (començant per l'Ariadna i crec que acabant per la Neus) jeje

En fi, heus aquí un recull de la Festa dels 30 anys!

El Salvador en "Toque de queda"

Com no podia ser d'una altra manera...cada cop que marxo fora de casa alguna cosa ha de passar on vaig.

Avui es preveuen 3000 morts en un enfrontament entra la policia i els "mareros" de El Salvador. Tothom està a casa seva i pocs cotxes circulen pel carrer. I jo tan feliç sopant en un bareto mentre m'ho explicaven...ole, ole!

Per sort no ens hem trobat enmig de cap enfrontament pel carrer.

En fi, només em queda dir: Viva Honduras!! perdón...Viva El Salvador!!

Passeig pel Park Güell

Aquest diumenge hem anat a passejar pel Parc Güell. Tot i estar ple a vessar, ens ha agradat donar una volta pel parc, entrar i conèixer la casa d'Antoni Gaudí i, per sobre de tot visitar tot i que només per fora, la casa on va nèixer el meu avi.

Aniversari Helena d'Escanilla

Avui l'Helena s'ha endut una bona sorpresa quan hem anat tots cap a les 12 del migdia a picar a casa seva per preparar-li el dinar!! Hem baixat pel carrer com si vinguéssim de celebrar el Cap d'Any: amb gorrets, espantasogres, globus...

Ha obert la porta amb tot el resacón i hem anat directe cap al jardí a preparar una barbacoa! No ens ha faltat de res. Ha bufat espelmes i ha augmentat el seu kit d'anar al gimnàs!

FELICITATS HELENA D'ESCANILLA!!

Recodant altres temps tot pedalant...

Avui he anat s'excursió en bici per Collserola.

Una bonica i plana excursió des d'on s'observa tota la ciutat de Barcelona, des de l'inici de la Diagonal fins més enllà del barri d'Horta.

Una excursió prevista de 18km (anar i tornar) i que ha acabat sent de 26! I tot perquè se'm ha passat pel cap que podiem arribar fins el Tibidabo...

I hi hem arribat!! Hem vist la Talaia, la nòria, l'Aeromàgic...tot està igual que fa 15 anys!

Hem aprofitat l'ocasió i hem arribat fins la Torre de Collserola (tot i que no hi hem pujat)

Al final de l'excursió i, un cop hem arribat al cotxe, he dut al Josep a visitar el meu cole de tota la vida...un altre lloc on el temps sembla que no hagi passat...

Viatge a Croàcia

La setmana de l'11 al 18 d'agost els Muffi's han viatjat a Croàcia!!

Hem estat donant voltes amb una furgo la mar de gran i dormint en uns hostels amb molt d'encant, en especial L'Hostal Manuela.

Hem visitats indrets espectuculars com els Llacs de Plitvice o les illes Dàlmates.

Una experiència totalment recomanable!

Al Carib me'n vull anar...vols venir tu escamarlà?

Ostressssss!

Sempre m'havia fet respecte el mar.... en gran part per culpa de les meduses. Quan vaig saber que anava al Carib, la primera sensació va ser d'emoció i la segona de pànic!! Ara ja NO només havia d'anar amb compte amb les meduses sinó també amb els taurons!!!

Als 3 dies d'arribar a Roatán (Viva Honduras!), vaig llogar unes ulleres, un tub i uns patos i vaig submergir-me dins l'aigua. Sola no, es clar! Els primers minuts la meva respiració se sentia com la d'una balena i la meva mirada només buscava figures humanes dins l'aigua...
Poc a poc vaig començar a veure corall...a mida que m'endinsava cap al fons ....es transformava en corall de colors més vius: blaus, vermells, grocs, violetes...i els colors anaven en proporció a la mida dels peixos (els quals anaven vestits amb trajes més dignes de la Barbie que no pas d'animalets aquàtics) Cada cop observava més atentament el fons i, encara no sé com, vaig deixar de buscar aquells monstres assassins anomenats meduses. De cop ja no sabia quanta estona portava dins l'aigua ...tot i que les meves mans-pansa m'avisaven que un mínim de dues hores!

Efectivament no m'equivocava. Vaig sortir d'aquell caldo de cultiu (el qual deuria tenir una temperatura d'uns 30ºC) i vaig anar a la sorra....quan de cop un ésser humà conegut com Ovidio va sortir corrents de l'aigua cridant peixos lloro!Peixos lloro!!
Varem entrar corrents, vaig nedar com mai...sense saber ben bé amb què em trobaria..i de cop...8 MONSTRES gegants de 60x40 cm de color verd amb bec de lloro em miraven fixament i es dirigien lentament cap a mi!! AAAAhhhhh1!Emoció més que horror...Una experiencia inolvidable...juntament amb la tortugueta que nedava feliçment per l'aigua.

Penitència al nord de Perú

Aquesta setmana he estat de viatge per indrets recòndits del Nord de Perú, passant per camins desèrtics on només hi havia garrofers i burros. Camins on tots eren iguals i on fins i tot la gent local es perdia per arribar a les comunitats que haviem de visitar....comunitats de gent que viuen encara no sé de qué...

En un del casos vàrem trobar una familia que vivia de l'apicultura, un lloc molt interessant, ple d'abelles, es clar! Ens va deixar tastar la mel, vi de mel i una cosa que es diu algarrobina.

Dinàvem en "comedores" pel mig de la carretera, menjàvem carn dessecada com la mostrada en la fotografia. El millor que he descobert: tenir un estómac a prova de bombes!!



Per sort, l'aventura acabava en un hotel rollu de l'oeste, on no hi havia aigua calenta (cosa que tampoc feia falta pq crec que estàvem a uns 35ºC.)

És un aventura que s'ha de viure per explicar

jajaj en una de les ecoles que vàrem visitar els nens ens vàren treure a ballar balls indígenes que preparàven per la celebració del dia de la Madre, on aquí és un celebració mooolt important.

...i jo que pensava que era un invent del Corte Inglés!!

Jornada Enoturística pel Penedès

El diumenge al matí, el Club Excursionista dels Conills Colomins (CECC) es va aixecar ben d'hora per anar a degustar bon cava, i on fer-ho millor que a les terres del Penedès??

Així doncs, de l'emoció, várem arribar mitja hora abans de l'estipulat a les caves Codorniu, on ens van otorgar la pulsera vermella i ens va rebre molt amablement la sr. Indasec.

Varem fer una tranquila i relaxant passejada en tren per les entranyes de les caves i vam degustar un bon Gran Plus Ultra.

Al sortir de la mansió de Nissaga amb uns coneixements i unes copes de més, com uns coets vam dirigir-nos a les Caves Vallformosa per xulejar de la nostra sabiesa davant del guia més ben parit del món: Marko Moritz!

A mi, el que més se 'm va quedar és saber com morien els nens del Penedès en époques de la fil·loxera...



Per treure'ns el mal tràngol, vam anar a menjar-nos als nostres compatriotes conills a La Casa del Conill...on si no?

Des de Lima...

Lima és una ciutat que el primer dia que hi ets no t'atreu massa...suposo que com totes. Però que a mesura que van passant els dies i t'acostumes als fums dels cotxes....t'agrada.

Té racons excepcionals on hi destaca el barri de Barranco, on de nit es transforma en un lloc encantador amb moltes terrasses amb vistes al mar, per prendre tranquilament un Pisco Sour, mentres proves algunes de les tapes típiques, des dels anticuchos fins a un plat de ceviche.

Com a llocs d'interés per veure, a part del barri de Barranco, amb el seu Puente de los Suspiros, cal anar a l'església de San francisco de Asís, ubicada al centre de Lima, ja no tant per l'edifici en si, sinó per la visita que t'ofereixen per dins. La biblioteca plena d'incunables és impressionant. Sembla de conte. I la millor part és al final, on t'endinsses per les catacumbes (plenes d'ossos), on només penses que et moriries de por si en aquell precís instant la llum d'allá dins saltés.

Fora de Lima, es pot visitar el recinte arqueológic de Pachacamaq, construit per quatre civilitzacions peruanes. Un lloc inhóspit, desértic, i on precisament m'he cremat una mica els braços!!

En fi, seguirem explicant!