diumenge, 13 de juny del 2010

La ciutat perduda dels Inques

Després de dormir en un dels hotels més cutres on he estat mai, una habitació on la finestra era un tros de plàstic enganxat amb celo,....hem començat la mini excursió al Machu Picchu.
Hem anat a agafar un bus del 1000 que hi ha i hem començat a tirar amunt entre muntanyes verticals de color verd selva
.

El paisatge a l'arribar al Machu Picchu crec que no el puc descriure ni amb paraules ni a través d'imatges, senzillament s'ha de veure en directe.

Varem tenir la sort de poder saludar i emprenyar a unes llames que hi havien pasturant per allà. Pobretes,...segur que encara es recorden de nosaltres.



dissabte, 12 de juny del 2010

Caminant cap al Machu Picchu

Ben d'hora al matí, l'Irving ens va venir a buscar a l'Hotel de Cusco per dur-nos a visitar totes les edificacions inques de la zona fins arribar a Ollantaytambo.
A 3500 mts d'alçada la veritat és que semblava que no m'hagués aixecat del sofá en 3 mesos...quina pallissa caminar per aquelles terres!! Però val la pena.
De Pisaq, la llàstima es que només recordo el terra.... ja que de baixada pel camí havia de vigilar no caure per les pedretes (i SI, pq no tinc power balance) i de pujada perquè ja no em quedaven ni forces per aixecar el cap!!
És increïble com podien transportar aquelles pedrotes....nosaltres no podiem ni amb l'ampolla d'aigua....bé uns menys que altres, eeeeeh????

A l'hora de dinar vàrem agafar forces a base de menjar cuys, uns animalets molt monus...
Vàrem visitar 2 o 3 llocs i d'Ollantaitambo varem agafar un bus que conduïa per sobre les vies del tren fins a un poblet que tenia una estació de tren provisional. Tren de luxe i PREU de luxe!! Una hora i mitja de camí fins arribar a Aguas Calientes...per sort ens van donar un snack per sobreviure (en realitat només recordo la bossa amb smacks!)

dijous, 10 de juny del 2010

Arribant al Cusco

Ja he arribat a la zona del Cusco...

Quan hem arribat ja ens esperava el nostre guia particular, l'Irving.
La ciutat de Cusco estava plena de Sants i Cristos passejant.....el que més m'agrada a mi, sobretot el Cristo de la Manija Derecha, Fuerza, sudor y lágrimas. (que a sobre està a la Illa de XOOF)
A tope de gent!!
Llàstima que l'alçada m'hagi afectat una mica. M'he comprat les pastis del Sorojchi per res...

Demà ens espera una llarga excursió per la zona del Valle Sagrado i fer nit moooooolt a prop del Machu. Veure'm que tal!