Triking per Avià

Avui hem anat a Avià per executar el regal fet al Josep i al Marc pel seu aniversari...un vol amb Trike!!! Han sortit encantats...uns més que altres (oi Marc?). L'Emma s'ha portat estupendament bé. Deia "Holla" a tots els homes ocell que volaven per la zona.

La Judit i jo hem decidit que a la primavera farem un vol en parapent...a més ens ho han recomanat.

ç

Dues anècdotes a destacar: El Marc ha patit un abortament de missió just abans d'enlairar-se....fent un moviment extrany amb el trike. Iiiiiii, un noi que també havia anat a gaudir d'un vol, se'm acosta i em pregunta: Tu anaves a la Miranda?? He caigut fulminada!!!

A l'hora de dinar hem anar al Restaurant Sant Marc...d'on podiem haver tornar rodolant a casa de tant que hem menjat (patates enmascarades, secret de porc i coulant de xocolata!!!)

El equipo A

He aquí una foto con mis chicos salvadoreños que después de tanto sufrir con las verificaciones de instalaciones, hemos terminaaaado!!!

ESOS CHAVOS BIEN CHIVOS!! Lástima no poder celebrarlo debidamente....

Muffi aniversaris

Avui ha estat un dia especial perquè hem celebrat els aniversaris de 6 Muffi membres amb unes quantes setmanes de retard...fins i tot mesos! Començant pel meu (juny), el de l'Elda (juliol), Mini Muffi Octa, Elena, David, Gran barrufet Octavi (setembre) i Josep (Octubre).

Ho hem celebrat a casa amb un dinar de diumenge!!!

Com que els hi va fer taaaanta il·lusió el regal de l'any passat (construcció d'iglús), han decidit que aquest any pringava jo!! I de rebot pringa el Josep..jajja

Ens ha tocat un val per rodar en una centrifugadora gegant!! I no m'han regalat ni un trist paquet de biodramines per suportar-ho millor!!

La venjança està servida muffis....prepareu-vos.....

Cumpleanyos Felis!!!

Avui el Paupetit s'ha fet més vell!

Cada dia assenta més els peus dins dels seus 30's!!

Per celebrar-ho hem esmorzat Xocolata desfeta de Benabarri amb melindros..mmmmm

I a la tarda hem rebut una autoinvitació per sms de la petita Emma on ens indicava que volia berenar amb nosaltres.

Així que ha vingut amb els seus pares a explorar casa nostra.

Ha descobert que entre els monstres més monstruosos: ET, Eduardomanostijeras, ...n'hi ha un de nou: el Paupetit!! La pobre es moria de por cada cop que el veia! Plorava a llàgrima viva.

Per sort després s'han fet amics...en part gràcies a descobrir les dents metàl·liques del nou monstre.

PA BO

OOOOOhh!!!!!

Tinc la sensació que he entrat en un bosc minat de rovellons!! L'emoció em desborda!!!

Per fi HE ACONSEGUIT FER UN PA CUIT, ALT I TOU !!!

Gràcies Carme!!!

Visita a les masies de Santa Coloma

Aquest diumenge hem fet la "ruta de les masies de Santa Coloma". No hi ha paraules per descriure com de fantàstiques són les masies visitades.

La primera, Can Roc, és una masia camuflada enmig del poble. Mai hagués imaginat que existís una casa masia tan autèntica i tan ben conservada al bell mig del poble. Entres a la masia i et transporta uns 100 anys enrere. Rebestida de sants i verges, manté tot el mobiliari de l'época.

I té uns quadres i unes fotografies dignes d'estar penjades a un museu.

Una hora i mitja més tard, ens dirigiem cap a Can Colomer, una masia de gamma alta. Entres i et sents més important, més senyorial. Per altra banda, hi ha gent que només bufaba de pensar si haguéssin de netejar aquell bé de casa.

Per últim, varem visitar Ca n'Isbert (o Ca n'Esbert originàriament). La pobre s'ha quedat ben desolada entre fàbriques, carreteres i catenàries. Ara bé, reformada per dins, conserva l'esperit d'una digna masia que ha perdurat durant molts segles. Fins i tot, varem poder fullejar documents de l'any 1693!! Gairebé incunables!

El Mini-Muffi ja és aquí!!!

Aquesta és la primera foto del Mini-Muffi i jo!!

Quina coseta més preciosa!!! Dorm profundament....

Viatge a Egipte

Hola de nou a tots!!!

Ja he tornat de les minivacances on hem passat 12 dies a Egipte, passant una calor infernal.

En general Egipte és un país amb gent amable, tot i que alguns es converteixen en massa persistents i atabaladors, sobretots si són comerciants....

Les ciutats estan un mica brutes i minades de minarets que emeten son fantasmagòrics tot el dia. Però el paisatges són indescriptibles!! Passes del verd més absolut al desert més inhòspit en qüestió de metres.

I les joies arquitectòniques que els faraons varen fer són impressionants!!! Poc llocs m'han deixat de sorprendre.

A més, hem tingut la sort de veure com viuen el ramadà, sense menjar ni beure durant el dia i celebrant amb la família i amics l'arribada de la nit.

El viatge consistia en fer una ruta passant per les ciutats de El Cairo, Aswan, Luxor, Alexandria i tornar altre cop a El Cairo. Tot això agafant trens nocturns, falues i taxis.

El millor: navegar en Falua pel Nil durant 3 dies. Un relax total!!

El pitjor: Les propines

El més impactant: Les dones amb burka

Encara més impactant: Les dones amb burka i conduint

En un lugar de la Mancha....

...con el jefe cuyo GPS nos envió a todos los lugares menos al deseadooooo....encontramos gigantes y apus perdidos por pueblos que navegan entre mares de latifundios.

Quina experiència anar amb el jefe 3 dies d'excursió per terres castellanes!! El millor record que tinc d'aquells dies es dins de la meva nevera: formatge manchego!!! 1,660 kg

mmmmmmmmmm ....

Sopant amb estrelles

Després d'haver-ho d'anul·lar 2 vegades per pluja, el dilluns 23 d'agost, per fi vàrem poder sopar a la terrassa de l'Observatori Fabra.

Entres a les 20:30h amb una copa a la mà i vas directe a buscar la taula assignada. El nostre sopar consistia en una sopa de síndria i tomàquet amb gelat de ceps i vieires...espectacular (sobretot el gelat), milfulls de vedella (o similar) i el postre ni m'enrecordo perquè va ser aleshores quan va venir l'astrònom Ángel Gómez i ens va deixar a tots meravellats amb les seves explicacions sobre el sistema solar. Feia temps que no escoltava a algú tan bo!! A mi em recordava una mica a un superheroi però no em vaig posar d'acord amb el Paupetit sobre quin era.

Ah!! i sopàvem amb senglars que anaven circulant per allà al mig buscant menjar..tremendus!!

I després vàrem pujar a dalt de tot per mirar la lluna plena pel telescopi. Molt xulo!!

Total que sortíem d'allà a les 12:15 de la nit , temps suficient per tenir sarau amb la policia i tot...

Festa Major a Santa Coloma

Aquest cap de setmana ha estat Festa Major a Santa Coloma i ho hem celebrat assistint al sopar de Pícnic al carrer Padró i intentant seguir el ritme dels més joves de Santa Coloma....cosa que cada cop costa més!

Excursió al Puigmal i la Vall de Núria

Avui ens hem llevat més d'hora que mai (a les 5 del matí) perquè ens hem proposat anar d'excursió per recuperar forma física...A les 8 del matí ja érem a Queralbs, el poble següent a Ribes de Freser buscant una cafeteria per esmorzar...intent fallit perquè no n'hi havia cap d'oberta!!!!

L'excursió iniciava a Fontalba. D'allà hem ascendit 2h 15' fins coronar el cim del Puigmal. A l'inici érem una mica lastres i cada 20 minuts paràvem, però l'atac final ha estat tant dur que la resta gairebé era un camí de roses.

Hem baixat per l'altre cara del Puigmal, camí a França durant 1h 45' fins arribar al Santuari de Núria. Pel camí m'ha donat temps de deixar-me els genolls al terra mentre saltava unes pedres.

Un cop a Núria, la inconsciència ha fet que fiqués el cap dins l'olla i estirés 3 cops la campana....(espero que nostru senyor no tingui en compte l'atreviment)

Hem dinat allà mateix i a les dues hem tornat a arrencar per fer el tram final de 1h 25'.

Un cop hem arribat al cotxe, hem pogut observar la conseqüència de no escampar-nos crema solar per les cames....ara mateix estan encara estan en ebullició...senyal del bon dia que hem enganxat!!!

Sopar de feina al Kauai

El divendres a la nit vàrem quedar per fer un soparet els pocs que quedem a la oficina en aquest mes d'agost. El lloc escollit va ser un xiringuito que està força de moda i que es troba a Gavà, el Kauai, un lloc de tapes situat dins la mateixa platja.

Allà mateix ens vàrem prendre uns mojitos per acabar finalment a un garito de Castelldefels.

Una nit interessant...

.

La ciutat perduda dels Inques

Després de dormir en un dels hotels més cutres on he estat mai, una habitació on la finestra era un tros de plàstic enganxat amb celo,....hem començat la mini excursió al Machu Picchu.

Hem anat a agafar un bus del 1000 que hi ha i hem començat a tirar amunt entre muntanyes verticals de color verd selva

.

El paisatge a l'arribar al Machu Picchu crec que no el puc descriure ni amb paraules ni a través d'imatges, senzillament s'ha de veure en directe.

Varem tenir la sort de poder saludar i emprenyar a unes llames que hi havien pasturant per allà. Pobretes,...segur que encara es recorden de nosaltres.

Caminant cap al Machu Picchu

Ben d'hora al matí, l'Irving ens va venir a buscar a l'Hotel de Cusco per dur-nos a visitar totes les edificacions inques de la zona fins arribar a Ollantaytambo.

A 3500 mts d'alçada la veritat és que semblava que no m'hagués aixecat del sofá en 3 mesos...quina pallissa caminar per aquelles terres!! Però val la pena.

De Pisaq, la llàstima es que només recordo el terra.... ja que de baixada pel camí havia de vigilar no caure per les pedretes (i SI, pq no tinc power balance) i de pujada perquè ja no em quedaven ni forces per aixecar el cap!!

És increïble com podien transportar aquelles pedrotes....nosaltres no podiem ni amb l'ampolla d'aigua....bé uns menys que altres, eeeeeh????

A l'hora de dinar vàrem agafar forces a base de menjar cuys, uns animalets molt monus...

Vàrem visitar 2 o 3 llocs i d'Ollantaitambo varem agafar un bus que conduïa per sobre les vies del tren fins a un poblet que tenia una estació de tren provisional. Tren de luxe i PREU de luxe!! Una hora i mitja de camí fins arribar a Aguas Calientes...per sort ens van donar un snack per sobreviure (en realitat només recordo la bossa amb smacks!)

Arribant al Cusco

Ja he arribat a la zona del Cusco...

Quan hem arribat ja ens esperava el nostre guia particular, l'Irving.

La ciutat de Cusco estava plena de Sants i Cristos passejant.....el que més m'agrada a mi, sobretot el Cristo de la Manija Derecha, Fuerza, sudor y lágrimas. (que a sobre està a la Illa de XOOF)

A tope de gent!!

Llàstima que l'alçada m'hagi afectat una mica. M'he comprat les pastis del Sorojchi per res...

Demà ens espera una llarga excursió per la zona del Valle Sagrado i fer nit moooooolt a prop del Machu. Veure'm que tal!

La ressaca del dia després....

Em desperto 11 hores després d'adormir-me a les 20h del dia anterior i sembla que no plou.

No allargo més la meva estada a Guatemala i decidim marxar cap a El Salvador. Ens informem primer sobre l'estat de les carreteres: sembla que hi ha algun esllavissament, arbres caiguts però que es pot arribar bé a la frontera del centre de les 3 que hi ha per creuar. Les altres dues si estan tancades. En una fins i tot s'ha caigut el pont que uneix la frontera.

Comencem a circular i el panorama és deplorable, arbres caiguts, esllavissaments de talussos que afecten mitja carretera (per sort sempre la del sentit contrari al que jo circulava), línies elèctriques per terra i la més impressionant: la presa trencada de la fotografia....

A la frontera no hi havia gairbé ningú i vàrem passar sense problemes.

Així que finalment tot ha quedat en un ensurt.

Un dia per oblidar...

Escric per tranquilitzar-me. En part perquè ara mateix és l’únic que puc fer, al menys fins que s’acabi la bateria del portàtil.

Et diuen que les experiències et curteixen però en aquests moments només desitjo marxar d’aquí. M’explico:

Estic a Guatemala capital on en menys de 24h ha erupcionat un volcà i s’han format dues tempestes tropicals a cada banda, a l’Atlántic i al Pacific.

El Pacaya va deixar ahir la ciutat plena de cendra volcànica. Encara ara passes pels carrers i et trobes muntanyes de cendra negre. En aquell moment em preocupava el fet que es poguéssin produir moviments sísmics.

Ja des d’ahir a la nit que va començar a ploure fort, però es que avui semblava que s’anés a caure el món. Treballadors de l’administració pública m’informen que es un principi de tempesta tropical .Plou com mai havia vist.

La situació s’agreuja al no haver-se pogut recollir la cendra volcànica dels carrers ja que aquesta s’ha escampat i ha taponat les clavegueres. Els carrers semblen rius.

Per si no n’hi hagués prou, ens visita a l’oficina la veïna del Jhon Diego i ens comenta que sembla ser que s’estan formant dues tempestes tropicals que poden esdevenir huracans, Perfecte! Jo ja ric per no plorar.

Per rematar l’assumpte, rebem visita d’un advocat a l’oficina que ens indica que el Mitch va iniciar-se de la mateixa forma, amb un diluvi com aquest

A mitja tarda ha marxat la llum i en aquests moments estic a l’hotel sense llum escoltant la pluja que cau.

Són les 20h i me’n vaig a dormir desitjant que s’acabi el dia d’avui. Espero que demà ja hagi sortit el sol....

Visca les calories!

MMMMmmmmmmmm.......

Maduixes, plàtan, kiwi, mel , codonyat i un polsim de sucre amb aroma de vainilla.

No hace falta decir nada más!

Rates

RATES....

El carácter de los nacidos bajo el signo de la Rata está marcado por la simpatía y la inteligencia. Sociables por naturaleza, comunicativos y extravertidos, les encantan las reuniones y suelen participar en clubes, equipos o asociaciones. En el lado oscuro de este signo podemos encontrarnos con personas miedosas, despilfarradoras y que les guste vivir a cuerpo de rey, pero a costa de otros.

Els Muffis es converteixen en esquimals!

Aquest cap de setmana els Muffis (i projecte de mini-Muffi) hem llogat una casa rural d'Andorra que es trobava aïllada de tota civilització.
L'objectiu era fer realitat el regal d'aniversari de l'Elda, l'Elena, el David i l'Octavi: un curs de construcció d'iglús!!

A continuació adjunto les fotografies que mostren que frikis que arribem a ser: